dijous, 13 de desembre del 2012

Jo només ballo per suar tota la meva mala consciència


Us sona aquesta nadala?
Ara us hauria de parlar del Nadal
però em fot molt i molt pal.
Espero que no, perquè no existieix. Només són els meus pensaments en cursiva i expressats en vers. Com que no em vull embolicar massa amb la introducció, prefereixo que us imagineu vosaltres mateixos una filípica contra el Nadal plena de tòpics anticapitalistes, onomatopeies, digressions i exabruptes contra aquelles persones que compensen els seus excessos materialistes amb actes caritatius socialment irrellevants.
Ho tenim? Sí? Molt bé.
ANEM AL GRA

Avui m'ha arribat a l'ordinador aquest irònic article de la revista Vice sobre les ONGs. Com que sóc un home honest amb mi mateix, he seguit fidel als meus principis de CRITICAR LES COSES SENSE LLEGIR-LES. És molt fàcil: només has de donar-hi un cop d'ull, així per sobre, i projectar-hi al damunt els teus prejudicis més antics i irracionals. I com que no ho has llegit, no saps si realment l'objecte vilipendiat s'ajusta a les teves acusacions. PIM PAM I FORA.

Aproximadament, la idea de l'article (suposo) és que les tasques de les ONG són inútils i que el secret objectiu dels seus voluntaris és netejar la seva consciència. En termes generals, el mode de vida d'aquesta gent és còmplice del sistema d'explotació culpable de l'existència de classes i regions desfavorides. Probablement tenen un compte corrent a La Caixa, compren a grans superfícies i porten roba MADE IN CHINA. Però, un cop a l'any, obren un parèntesi i se'n van a l'Àfrica a construir escoles als negritos en lloc de gastar-se les garrofes de les vacances en un viatge exterior, pro sobratot intarior, tia, a n'aquell Port Aventura del Tercer Món que és Tailàndia. El seu compromís amb les injustícies és emocional, només una puta vàlvula d'escapament. A efectes pràctics, la seva implicació és innòcua, perquè la petita parcel·la de solidaritat eventual no compensa, però ni de lluny, el seu comportament habitual.

No he llegit l'article, però ja puc suposar que els subnormals dels redactors de la Vice estan privats d'aquest refinament intel·lectual. El raonament que acabo d'exposar ells ni l'ensumen. Però, en tot cas, jo hi estic d'acord. Em sembla perfecte que de l'article contra les ONGs se'n pugui traure aquesta conlusió. ARA BÉ: que la puta Vice, una revista de merda que es dedica a publicar ressenyes de moda, festes, concerts i saraus frívols de tota mena, cregui que té l'autoritat per fotre-se'n dels que dediquen ni que sigui uns miserables segons de la seva vida a ajudar algú altre, m'infla tant els collons que la força de gravetat que generen obligaria a orbitar a la Terra al seu voltant.

Fa poc vaig llegir una entrevista que podríem fotre perfectament al mateix sac. Responien a les preguntes els personatges de la foto de dalt. Per les seves pintes, pensareu que són o bé moderns o bé subnormals. Doncs bé, us equivoqueu. Són moderns i a més són subnormals. Aquest parell es fan dir The Zombie Kids, àlies amb el que canalitzen les seves inquietuds musicals. En un moment de l'entrevista, expliquen que, al punt àlgid d'una festa que protagonitzaven, van llançar 6.000 bitllets d'1 dòlar al públic. La brometa no està malament, si no fos perquè una de les ments privilegiades que formen aquest duo afegeix:

“Tirar dinero es un acto muy punk... muy divertido”

Efectivament, amic, DIVERTIDO segur que ho és, i molt, però punk, el que és PUNK, no ho és ni de puta conya. Quina mena d'ofensa contra el sistema és, aquesta? Va venir la poli a rebentar-te les dents, potser? Oi que no? Segur que aquella nit vas poder ballar i follar amb groupies i drogar-te i alimentar el teu insaciable ego amb tots els hipsters subnormals que van venir a riure la gracieta fins que van tancar el local. Oi que sí? Doncs XAPA LA PUTA BOQUETA, GILIPOLLES, perquè si tornes a obrir-la per esmentar el punk t'hi fotré una palada de fems amb cucs morts.

A veure si ens queda clar un tema: una cosa és la revolució de les costums, i una altra la revolució social. Pensava que el segle XX ja ens ho havia ensenyat, això. A mi tampoc m'interessa la revolució si no es pot ballar. Però és evident que follar amb hippies a una comuna, o drogar-te amb moderns a un garito, no té CAP. PUTA. MENA. DE. CONSEQÜÈNCIA. POLÍTICA. Les dues revolucions s'han de conjugar. Separades, són absurdes.
A veure: tampoc és que el nihilisme hedonista em repugni. A mi m'encanten els llibres de la colleta dels beats, Kerouacs, Cassadys i companyia, encara que sé que tan sols són una mena de killacos amb senderi que saben traduir el FIESHTAAAAAHH OLE OLE SURMANO PASTILLAS VENGA VENGA PROGRESSIVE DALE DALE PURA VIDA SI SI PIM PAM TOMA LACASITOS en corprenedores expressions estètiques. Però és que aquesta gent (killos i beats) com a mínim no et volen vendre la puta moto de cap revolució social. Perquè, mal els pesi als de la Vice, aquest text contra la ONG només neteja la seva pròpia consciència. Com que són gent més o menys llegida, diguem-ne educada, per no atribuir-los més mèrits dels que tenen, sospiten que el seu hedonisme sense fi no té cap mena de transcendència política. Així que: com s'ho maneguen per sentir-se menys culpables? Es trenquen el cap per inventar accions alternatives? NO WAY. Ells ignoren l'infinit espectre de posicions que podem adoptar per atacar les injustícies, i redueixen l'oposició dialèctica a dos combatents: ells, i els progres amics dels negres. I aquesta lluita els converteix en vencedors morals, perquè potser no es diferèncien massa els uns dels altres, però els seus balls desenfrenats són més HONESTOS que unes vacances solidàries.
En cas de mal de consciència, no ho dubteu: estetitzeu la revolució. El nihilisme mongòlic us salvarà.

Com que estem en festes de pau i concòrdia, no desitjaré cap mal a aquesta gent. I si algú canviés els pollastres d'MDMA que esnifaran la nit de cap d'any per bosses d'àntrax pur, jo no faria befa de les seves morts. Però al dia següent del seu enterrament, aniria al cementeri d'amagatotis i escopiria llefarades blanques sobre tots i cadascun dels seus epitafis.