Ara bé, nois, ARA BÉ, en cap cas penso que s’hagi fet justícia amb la condemna del Suprem. Jo me n’alegro de qualsevol desgràcia que li passi a Garzón, però sóc conscient que és per venjança, i no per justícia. No li estan passant comptes per les tortures als indepes o tot això que us enerva tant. Si han estossinat a Garzón amb la massa de la justícia és per motius contra els quals lladreu dia sí dia també a les xarxes socials. La trama Gürtel. Però encara hi ha algun subnormal que diu “bah, és Espanya”. Doncs a mi també me la bufa, Espanya, de la mateixa manera que me la bufa Àfrica, Holanda o Omicron Persei 8, però no per això deixo de ser conscient que la situació és ridícula i espantosa.
Que Garzón ha tastat la seva pròpia medicina? Oh, i tant! I jo encara ric ara! Estem millor que abans? No.
Lamentablement, per valorar el cas de Garzón ens veiem obligats a rebaixar les passions, prendre distància, mirar ben al fons dintre nostre i acceptar que hi ha posicions intel·lectualment correctes que ens regiren l’estómac. Tot això ve d’un editorial que vaig llegir anit, escrit per la desferra humana del director de VilaWeb, titulat Jo no defensaré Garzón. Aquest article incendiari amb falsos clarobscurs intel·lectuals té un únic i clar objectiu contra el qual es dirigeix com una locomotora carregada de nitroglicerina i napalm: fotre’ns el pèl. Vendre’ns un lladruc ideològic i adolescent com si fos un comunicat parit després d'una reunió greu i somorta de l’Ateneu Barcelonès. En Partal es dedica a glossar la llarga llista de trapelleries d’en Garzón (que, insisteixo, són moltes i obscenes), un hàbil joc de mans per fer-nos creure que el seu és un article informat i ponderat. Però quan arriba al final, i tothom sap que el titular i el final és l’únic que llegeixen els cadells de la generació iPod, en Partal explota com un aglà llançant al món el seu titular imbècil, la seva psicofonia d’encefalograma pla: “per dignitat democràtica, no pense ni moure un dit en defensa de Garzón”.
L’excreció del capitost de VilaWeb és tan sols el reflex de l’estat mental del país, i no la seva causa. La gran virtut del diari Ara, VilaWeb, RacóCatalà, en Jordi Bilbeny, Productes de la Terra i El Món a Rac1 és que s’han adonat que el gruix de l’independentisme català està format per sots-normals incendiaris. Gent que no té ganes de pensar. Gent a qui li bull Catalunya als collons, però que sent la necessitat d’arguments intel·lectuals per defensar el seu nacionalisme. Perquè, al cap i a la fi, el nacionalisme burro i mongoloide i despietat és l’espanyol, i l’últim que vol ser el nacionalisme català és ser un reflex de l’espanyol. Aquí som més de la cultura del diàleg, eh. I si em portes la contrària et clavo una xapo a la carcanada.
Però el català tampoc vol que se li assequi el cervell. Vol gresca i xerinol·la, i jo el comprenc. Vol entrar a la biblioteca amb la samarreta de FESTA SÍ LLUITA TAMBÉ i adormir-se sobre el Llibre dels Fets de Jaume I mentre somnia amb les porques de l’Acampada Jove. Per això, quan apareix el gilipolles del Partal amb aquest article demagog, aquest trampe-l’oeil intel·lectual, o el Basté bramant en antena ESPAÑA ÉS EL CUCO I ELS TOROS, CATALUNYA ÉS LA SOLIDARITAT I MIQUEL MARTÍ I POL, ESPAÑA ÉS LA LLEI CONTRA EL MATRIMONI HOMOSEXUAL, CATALUNYA ÉS UNICEF A LA SAMARRETA DEL BARÇA l’indepe emocional es sent feliç i reconfortat. Si algú amb l’autoritat política i moral d’en Basté o en Partal, gent llegida i serena, gent de la que sacrifica la vida sobre les pàgines d’un diari i acaba el dia amb la llengua plena de butllofes de tant parlar de Catalunya, si aquesta gent tant intel·ligent acaba utilitzant els mateixos arguments imbècils que jo, que sóc un cretí i un ignorant, llavors ¿per què hauria de formar-me una opinió forta? He aconseguit el mateix que ells amb menys esforç. Gràcies, Basté. Gràcies, Partal. Gràcies a tots dos per aquesta dosi de pornografia emocio-nacional que em fa sentir viu cada matí. Gràcies.
La majoria de catalans són retardats. Acceptem-ho, nois. És millor fer-ho ara que en un hipotètic futur independent. S’haurà de matar gent i més vals que us en féu la idea. Perquè molts catalans odien els espanyols només perquè és una manera de desviar el seu autoodi. És un tema freudià molt xungo. Però, en resum, només vull fer-vos entendre que la superioritat moral catalana és una farsa. La majoria de catalans no volen pensar sobre Catalunya. Ells volen el seu article merdoset amb 4 proclames abrandades i 2 falsos argumentets de pixarrí que dissimulin que, en realitat, l’article és un monòlit de 800 tones sense cap mena de matís, per penjar-lo al Facebook i clicar M’AGRADA i que un grapat de nenes tontes amb la senyera a l’avatar i la foto d’Oleguer a la carpeta de l’institut xisclin “síiiiii!!!!! Independència!!!!! Sempre culé, sempre catalana!!!” i ho rematin amb la puta emoticona de l’estelada. NO. Ells volen articles dels que, quan els acabes de llegir, et fas una palla i t’escorres al teclat (perquè si vull un ordinador nou, me’l compro, que per alguna cosa sóc català). No volen articles dels que mentre llegeixes amb el cap fas sí-sí i després no-no i un altre cop no-no i acabes dient SÍ, PERÒ.
El català no vol això. Per aquesta raó, avui l’article d’en Partalet correrà com la pólvora per les xarxes socials mentre jo desencigalo i escupo el meu semen sobre l’estelada.
Ah, quina merda, eh. És un altre Paint dels meus. Doncs aquí teniu una foto de veritat, de casa meva, d’aquest matí.
SEMEN! SEMEN PER TOTS VOSALTRES, COLLA DE CRETINS.
SEMEN!!!!!
